03 Ene “Part de la història de Sant Cugat, es troba en els seus bars. Intento mantenir l’estètica vintage del Bar Stop”

Kuka con K entrevista a Adrià Ponsico, emprenedor i restaurador.

Entre l’enrenou dels cops de tasses, gent entrant i sortint per la porta,  prenc un cafè amb l’Adrià Ponsico en el local que compta amb una de les terrasses més mítiques de la ciutat. Es tracta del Bar Stop, on,  juntament amb el Russinyol, aquest jove emprenedor intenta mantenir l’essència dels bars de tota la vida. Recordem l’època de quan ell era un nen i jo estava darrere el taulell, de les seves inquietuds i de com el seu pare ha estat un referent important en la seva vida.

Com un arquitecte acaba sent restaurador?

Vaig començar combinant els meus estudis d’arquitectura treballant de cambrer els caps de setmana. Pel meu caràcter competitiu, intentava ser el millor i facturar el màxim possible perquè em contractessin més dies. Això va fer que diferents empresaris es fixessin en mi per encarregar-me dels seus locals, primer a Barcelona i al cap de poc temps a Sant Cugat. I així, sense donar-me compte va començar la meva inquietud per l’hostaleria.

I t’has quedat amb un dels bars més emblemàtics de la ciutat!

Quan vaig començar a treballar a Sant Cugat, vaig entendre que part de la història de la ciutat estava en els seus bars i això no es podia perdre. Algunes marques comercials m’han acompanyat per mantenir l’estètica vintage del local.

A l’antic taller, la mare de l’antiga propietària oferia esmorzars per a poder tenir una altra font d’ingresos. Cuinava tant bé, que es aviat es va convertir en una parada obligatòria.

Quina història s’amaga darrere del Stop?

El Stop va començar com a taller mecànic. Era la postguerra i als camioners els hi costava pagar les factures. No hi havia diners. Com a solució, a la mare de la Magda (antiga propietària) se li va ocórrer oferir esmorzars. Cuinava tan bé, que el local es va convertir en parada obligada, i la seva cuina en la principal font d’ingressos de la família. D’aquesta manera va néixer el bar on ens trobem avui.

Seguiu oferint la mateixa cuina casolana d’aquella època?

Sí, es tracta d’una cuina senzilla, però cassolana. Els nostres plats estrella són les braves, la ‘ensaladilla’ rusa i la truita de patates, i a poc a poc anem ampliant la carta amb diferents ‘bocatas‘ i hamburgueses.

Quins reptes afrontes com a emprenedor?

Intento transmetre honestedat,  bon servei i qualitat en tot el que oferim. També dono molta importància a l’equip humà, perquè és la relació directa amb el client. En aquest sentit mantinc un alt nivell d’exigència. La filosofia de cuidar fins al darrer detall la compartim les onze persones que formem l’equip (entre els dos locals).

Els clients, continuen sent els mateixos?

En un bar res és estàtic, perds a gent pel camí i sap greu, però també tens la gran satisfacció de compartir milers de vivències amb molts dels clients. La majoria formen part del nostre dia a dia. Es podria dir que treballem 24 hores al dia!

I quan no treballes, com és un dia perfecte a Sant Cugat?

Valoro molt els petits moments, relaxar-me prenent una copeta de vi, un passeig per la ciutat amb la meva família, sobretot ara que estic a punt de ser pare.

Kuka con K