Però el pitjor de tot és que, si algun dels teus fills morís poc després sense descendència i sense haver fet testament, els teus béns que va heretar podrien acabar passant a mans del progenitor supervivent, és a dir, de la teva exparella. Si fas un testament, en canvi, pots deixar establert, per exemple, que si es dona aquest supòsit, els béns que va heretar de tu passin als altres germans vius o a alguna altra persona que tu consideris, i excloure expressament que vagin a parar a mans de l’excònjuge.

En qualsevol cas, això no vol dir que els fills no puguin transmetre en vida seva els béns heretats. No hi ha cap prohibició en aquest sentit. És una simple previsió que afecta els béns que encara conservi el descendent quan mori. Per tant, en el moment que mori, només els béns heretats del causant que continuïn dins el seu patrimoni, passaran a aquell que consti al testament com a segon hereu successiu.

Aquests no són supòsits tan estranys i també és vàlid per a aquells avis que han perdut un/a descendent que estava divorciat/da o bé que estava casat/da, però que han perdut el con- tacte amb la nora/gendre. Si no feu testament, els vostres béns passaran als nets/es, però els administrarà el gendre o la nora mentre aquests/es siguin menors d’edat. I si algun net/a mor sense descendència i sense haver fet testament, els béns que va heretar de vosaltres podrien acabar passant a mans de la nora/ gendre. Per tant, si no és això el que voleu que passi, val més que feu un testament per evitar-ho.

 

Per evitar que els teus béns passin al teu ex, val més fer un testament i nomenar un administrador fins que els fills assoleixin la majoria d’edat.