20 Abr Toc personal… de Marta Tobella by Sacum

Espejito, espejito…

Quan arribes a casa, la primera imatge que has de contemplar mai pot ser la teva,  així com tampoc has de veure la teva cara en obrir els ulls quan t’acabes de despertar.  Per aquesta raó, encara que els miralls són força decoratius i demanen un lloc en el rebedor i en el dormitori, no han d’estar ni enfront de la porta ni del llit. Es tracta d’una peça molt recorreguda per a donar profunditat als espais, idealment m’agrada posar-los als passadissos, però si no estan en el seu lloc, poden establir sensacions caòtiques. No m’estimo posar-los al voltant de la taula de menjar,  no és agradable la visió de dues persones, la d’una mateixa i la de la que tens just a l’altre costat. A la sala d’estar, mai els posarem al costat de la tele, una altra manera de crear confusió, i tampoc els poso als espais exteriors, ni terrasses ni jardins. Són tendència els marcs molt prims, tant de fusta de roure, com de ferro, i a la sala de bany, on sempre s’ha de centrar amb la pica, es porten molt les formes, especialment les rodones. Gaudeixo barrejant-los amb quadres i trobo que queden molt bé recolzats en el sòl o quan reflecteixen un paisatge agradable, com el mar o un camp florit.  Opcions hi ha moltes, però si vols que quedin bé, has d’anar amb compte. Algun dubte? /

S’ha d’anar amb compte,

els miralls aporten profunditat però també

poden generar confusió.

Sacum