El testament vital, el poder preventiu  i el poder d’autotutela

Certament cada cop tendim a viure més anys, però això implica que, en alguns casos, hàgim d’afrontar una etapa de la nostra vida, més llarga o més curta, en la que no gaudim plenament de totes les nostres facultats, però en la que hem de seguir gestionant el nostre dia a dia. Això pot comportar problemes de tipus econòmic o decisions no desitjades sobre les nostres necessitats de cura i atencions mèdiques.

Per tal d’evitar situacions d’aquest tipus, que a vegades po- den arribar a convertir-se en un veritable problema, no només per a un mateix, sinó també per aquells que ens envolten, convé que et plantegis l’opció de signar tres documents essencials.

En el testament vital deixaràs constància de com vols que se’t tracti en cas de trobar-te en una situació medica greu

El primer de tots, potser el més conegut, és l’anomenat testament vital. Es tracta d’un document en el qual deixaràs constància de com vols que se’t tracti si et trobes en una situació mèdica greu en la qual no pots decidir per tu mateix: quins tractaments vols que se t’apliquin o quins vols excloure, si prefereixes evitar que t’internin en una residència geriàtrica, que no se t’allargui la vida amb segons quins mitjans, qui serà el que explicarà als metges com vols que se’t tracti, etc.

Amb el poder preventiu l’apoderat podrà gestionar el teu patrimoni de la manera ordenada prèviament per tu

El segon document és el poder preventiu. A diferència d’un poder normal, aquest permet que l’apoderat pugui gestionar el teu patrimoni de la manera que tu ho ordenes, encara que hagis perdut facultats mentals de manera definitiva. Aquest poder no té per què entrar en vigor immediatament després de signar-lo, sinó quan es compleixi la condició que tu fixis, com per exemple, que arribis a una determinada edat, que et trobis en una situació mèdica incapacitant, etc. D’aquesta manera, si necessites liquiditat per fer front a segons quins tractaments, per pagar persones cuidadores o per acabar de cobrir el cost d’una residència geriàtrica, la persona apoderada podrà vendre allò que calgui per fer front a aquesta despesa, sense haver d’esperar a tenir una sentència judicial d’incapacitació i nomenament de tutor i una autorització judicial per vendre que, en el millor dels casos, pot fer que aquest tràmit s’allargui més d’un any. Sense aquest poder, en canvi, els familiars més propers es veuran abocats a avançar el pagament d’aquestes despeses fins que puguin vendre els béns necessaris per recuperar-ho.

El tutor vetllarà per les teves necessitats, amb llibertat de moviments per operar amb el teu patrimoni

L’últim document és el d’autotutela. S’assembla a l’anterior, però opera en el cas que s’hagi de nomenar un tutor que vetlli per tu i necessitis que tingui llibertat de moviments per operar amb el teu patrimoni. Tu determines què podrà fer i què no, i si necessita o no autorització judicial per vendre algun immoble, si fos necessari. Aquest document és importantíssim per evitar dilacions innecessàries davant de situacions crítiques. Per exemple, com en el cas anterior, un cop nomenat el tutor, si aquest necessita vendre algun immoble per fer front a alguna despesa de l’incapacitat i no disposa del document d’autotutela, haurà de demanar consentiment judicial i justificar aquesta necessitat amb documents i taxacions, de manera que, abans no ho pugui fer, passaran uns quants mesos. Amb el document d’autotutela això ho podrà fer immediatament sense necessitat de demanar permís judicial.

Pensar en aquests temes potser fa basarda, però és vital per afrontar la teva vellesa o un accident incapacitant, de forma endreçada i per evitar-te problemes a tu i als teus més propers.