En els últims anys, ens hem preocupat –i amb raó– sobre el temps que els infants passen amb el mòbil, pels continguts als quals accedeixen i per les influències que podrien absorbir. No obstant això, hi ha un altre aspecte que sovint passa desapercebut: les cançons que escolten els nostres infants i adolescents. En aquestes lletres, cantades amb entusiasme en el cotxe o les festes, s’amaguen missatges que a vegades contradiuen els valors que intentem inculcar-los.

La música té un poder immens. No sols reflecteix la societat, també contribueix a modelar-la.

Els més joves repeteixen i accepten cançons sense qüestionar el seu significat. Però, quin missatge estem enviant quan tolerem sense més frases que reforcen estereotips masclistes i normalitzen actituds denigrants cap a les dones i es converteixen en tornades quotidianes? Estem normalitzant actituds i comportaments que, en altres contextos, rebutjaríem de ple.

És important recordar que els joves no sols gaudeixen de la música sinó que l’utilitzen per entendre el món que els envolta.

Per descomptat, no es tracta de demonitzar la música ni de caure en la censura. El problema no és un gènere específic, sinó la falta de consciència i diàleg sobre el qual estem permetent que es converteixi en normal. Què passaria si ens detinguéssim un moment a analitzar aquestes cançons ? Què passaria si els ensenyéssim a qüestionar aquests missatges en lloc d’acceptar-los sense més ni més?

En moltes ocasions, estem acceptant, sense més, que creixin interioritzant missatges que, a llarg termini, perpetuen la desigualtat de gènere.

Així com ensenyem als nostres fills a llegir entre línies en les seves lectures escolars, hem d’ensenyar-los a escoltar entre versos en la música que consumeixen.

La lluita per la igualtat de gènere no es guanya només en les lleis o en els grans discursos, sinó també en els petits detalls quotidians.

I si volem un futur més just, hem de començar per parar atenció al que els nostres infants i adolescents canten, parlar amb ells sobre el significat de les lletres, qüestionar els missatges i ensenyar-los a escoltar críticament el que consumeixen.

Perquè si deixem que el “normal” continuï sent el que degrada i perpètua la desigualtat, el canvi que tant anhelem mai arribarà.