#15MinutsAmbTu, per Josep M. Vallès

La Nina és una dona que comunica molt bé tot allò que la vida li ha ensenyat i que s’ha guanyat amb el seu esforç i constància. El 21 d’octubre vam conversar amb ella a Cal Gerrer. Aquí en teniu un petit tast:

A Catalunya tenim molts bons actors i actrius, però, malauradament, no sempre teniu feina.
Sí, és cert. Jo mateixa treballo més a fora que aquí. I a molts companys els hi passa el mateix. Jo crec que hi ha moltíssim talent i molt poca indústria. I cada vegada hi ha més talent, i més jovent boníssim. Què en farem d’aquests joves? Hi ha gent que s’està preparant molt bé a les escoles, i també gent gran molt bona, i no tothom està a les sèries de TV o als teatres. No hi ha lloc per tothom. I això passa perquè no hi ha una indústria potent.

Quin consell els donaries als que són més joves i que volen començar la seva carrera en el món de la interpretació?
Has de creure en tu. Agafa allò que et convingui, allò que creguis que et pot funcionar, i la resta ho deixes. Aquest jovent que ho té tan clar que és actor, és a dir, no que serà, sinó que ja ho és, el consell és fàcil… estudia, estudia i estudia, format, format i format, entrena, entrena i entrena, repeteix i repeteix, assaja i assaja. No hi ha més. I després, sigues bona persona, bon company, estableix relacions amb els equips amb els quals treballaràs. És cert que no tothom pot arribar a ser un Messi o David Bisbal. Hi ha moltes variables que tu no controles per molt talent que tinguis. Però el que si pots controlar és allò que depèn de tu: estudiar, formar-te i fer les coses bé.
Justament un dels meus projectes més immediats té a veure amb el jove talent, amb la formació i donar suport a aquest talent. Serà com una mena de beca. És un projecte que m’il·lusiona molt perquè per mi, ara, el que més sentit té és posar la meva experiència i ajudar als joves a què surin i que canalitzin el seu talent.

Quins projectes més tens entra mans?
Estic escrivint un llibre que està centrat a la dona i que espero que surti a l’abril. I també estem preparant un concert que farem a l’Auditori de Barcelona sobre Serrat.

Ara que parles de l’Auditori de Barcelona… Crec que el Teatre-Auditori de Sant Cugat té una assignatura pendent amb tu. He estat repassant… i diria que no has actuat mai en aquest escenari…
Efectivament. Aquestes coses passen. De vegades fem més cas als artistes de fora que als de casa, i això ens passa a nosaltres, els catalans, i a tothom. En canvi, jo, a Madrid, sempre he tingut feina.

Ets actriu, cantant, logopeda i també… empresària! Com encaixa aquest darrer projecte a la teva vida?
Sí, soc empresària gairebé per accident, no tenia cap vocació de ser-ho, però el 2024 farà 10 anys vam obrir «Nina Estudio», un estudi de Pilates aquí a Sant Cugat, i també l’acadèmia de veu. Són dos centres en un. Vaig començar pel meu interès justament en el pilates. Un cantant s’ha de cuidar molt, i jo, fa 23 anys, vaig descobrir el mètode Pilates, i em va ajudar molt físicament i vaig veure que produïa en mi i en la veu coses extraordinàries, i vaig sentir la necessitat de poder experimentar amb altres cantants, amb altres cossos, amb altres persones. Em vaig formar i, finalment, vaig decidir que havia d’obrir un centre de Pilates. Però també havia de ser un centre de veu. I aquí va néixer el projecte. Al final és practicar un esport que et doni flexibilitat i fortalesa alhora. El ioga o el pilates aporten molt a la veu. Fins i tot els teixits del cos tenen a veure amb la ressonància de la veu, és meravellós! I el pilates això ho atorga. I a partir d’aquí neix una aventura de molts anys d’estudi, de formació, d’investigació… i ja no em va quedar més remei que fer-me empresària (riu).

Ara et diré un seguit de noms, títols o expressions i tu em dius que et suggereixen:
Mamma Mia: De les experiències més extraordinàries que he viscut a la meva vida. Podria fer-hi un llibre d’anècdotes precioses, de vivències de persones que van venir a veure aquest musical, del que els hi ha suposat. Persones amb malalties, perquè aquest espectacle és terapèutic.

Xavier Cugat: Contigo empezó todo. Un home importantíssim dins de la música del nostre país i a qui no se li va fer massa justícia. Vaig tenir el goig de conèixer-lo, i que després d’escoltar-me en un concert em va dir: «Niña yo te llevaré a la televisión».

Un instrument que no sigui la veu: El piano. Jo el vaig estudiar, però soc una pianista horrible. I el vull tornar a estudiar per una qüestió mental i d’agilitat dels dits, com una gimnàstica».

Una virtut: «Crec que sé escoltar, i que soc prou empàtica».

Un defecte: «La meva mare em deia… aquest geni et perdrà! De petita, sobretot, tenia molt mal geni. Ara ja no (riu).»

Un, dos, tres… : Un somni. Va ser preciós, la meva primera experiència a TV i que crec ho va condicionar tot. Amb una audiència brutal, un dia vam superar els 23 milions d’espectadors!

Operación Triunfo: És una d’aquelles coses que et passen un cop a la vida,  o mai. Va ser meravellós. Un gran aprenentatge!