Fa uns quinze anys, el fill dels fundadors de l’emblemàtica marisqueria La Xarxa, situada a la plaça Molina de Barcelona, em va encarregar la seva remodelació. Les finestres originals eren petites, i el local necessitava destacar i cridar l’atenció des del carrer. Vam decidir ampliar-les i, un cop instal·lats els nous vidres, els vam assegurar amb cinta americana, tal com es fa habitualment.

En aquell moment, un senyor que passejava per la zona es va aturar davant del restaurant, intrigat pel que veia. Per a la meva sorpresa, es tractava d’Antoni Tàpies. Observava la façana amb entusiasme, i de sobte va exclamar: «Oh, què és això tan bonic? M’entusiasma!» Es referia, ni més ni menys, a la cinta americana que havíem utilitzat. Per a ell, aquell element no era merament funcional; el va percebre com una expressió artística. Jo no vaig tenir el valor de contradir-lo i em vaig limitar a somriure i escoltar-lo. Mai ho oblidaré.

És per aquesta raó que, en el marc de la Setmana de l’Art de Catalunya 2024, i en col·laboració amb Josep Canals, em plau exposar a l’aparador de Sacum tres gravats del genial artista. Per a mi, aquesta petita mostra de la seva obra és un record viu d’aquella anècdota. Aquestes peces, part del fons artístic de la Galeria Canals, van formar part recentment d’una exposició commemorativa amb motiu de l’Any Tàpies a la mateixa galeria.

Us convido a admirar-les i a descobrir com, a més de transformar espais, qualsevol d’aquestes peces pot generar una connexió íntima amb l’esperit creatiu d’un geni capaç de trobar bellesa en allò més quotidià.