Per Judith Martínez
L’any 2023 ha començat amb cert frenesí. Una mena de deliri que ha abocat a les empreses a actualitzar els seus webs, millorar el posicionament orgànic, planificar les xarxes socials, crear programes informàtics o apps per simplificar l’experiència de compra dels seus consumidors. Una iniciativa del govern central perquè les pimes i les grans companyies es comuniquin amb els seus usuaris a través de les pantalles. Tot i que no tinc res a dir, l’estil de vida, ens agradi o no, ha canviat i ho continuarà fent, em resisteixo a pensar que els mitjans de comunicació tradicionals acabaran desapareixent del mapa. No m’imagino un dia sense connectar la tele per veure i escoltar les primeres notícies mentrestant esmorzo, seguir una animada tertúlia radiofònica al cotxe de camí a l’oficina, alhora que evito distreure’m amb les tanques publicitàries que em recorden les novetats dels negocis locals, no puc pensar en un dia sense fullejar algun diari o revista havent dinat, gaudir d’una lectura encara més reposada d’un llibre, oh, què faria sense un llibre, abans d’anar a dormir. I no em val un ebook. Per arribar a adormir-me plàcidament i que un malson no aparegui en mig de la nit boicotejant aquest moment que m’ajuda a mantenir-me saludable, necessito la inconfusible olor de les fulles en passar, sentir la seva textura, alhora que la meva imaginació es desperta i curiosament el cos i la ment s’adormen. I ara em pregunto. Es podran arribar a digitalitzar aquestes sensacions?
