22 Mar Crítica gastronòmica amb el Dr. Josep Maria Corominas. “La millor propina que ens suggereix La Brochette és que tornem, i tornarem”

El viatge gastronòmic que visc a La Brochette transita per l’exquisidesa en el tracte del Santi, i l’excel·lència de la cuina casolana elaborada per la Laila.

L’espai té un toc vintage, diàfan i lluminós, amb un mobiliari divers que no desvirtua en cap cas l’harmonia. Una música ben triada, junt amb les taules excel·lentment parades, ho agombola amb certa perfecció.

La degustació comença amb uns rotllets vietnamites de coberta cruixent i un farcit suau de pollastre i verdures acompanyats de salsa teriyaki. Les croquetes de funghi porcini són molt saboroses, on l’espetec de l’arrebossat contrasta amb la cremositat de la pasta i el gust del bolet roman en boca després del tast. El tercer plat, l’únic que serveixen diàriament, és l’estrella de la casa. Un pollastre groc català, cuinat a l’ast, i marinat prèviament durant vint-i-quatre hores amb set espècies i oli d’oliva verge. També em sorprèn el caneló de pollastre a l’ast, funghi porcini i oli de tòfona blanca. Tots dos plats, deliciosos!

De postres, la Lailae ens sorprèn amb tres opcions diferents: un cheesecake amb fruits vermells, un crumble de poma, ametlles i gelat de vainilla, i un milfulls inflat com un globus, que cruix quan el trenques amb la Cullera, però en boca es fon amb la crema pastissera i l’acidesa d’una reducció de fruits vermells.

Tot plegat, un fantàstic treball de precisió culinària que aconsegueix enaltir el producte casolà més bàsic fins a la exquisidesa. Com ens va dir el Santi, per a ells la millor propina serà quan tornem. I de segur que tornarem!