05 Oct “La passió per aquest esport la porto a l’ADN”. Ignasi Vilumara, Jugador d’hoquei herba al Club Junior. Un café con kuka.

«El meu somni és ser olímpic»

Ignasi Vilumara estudia empresa i tecnologia a la UAB i des de ben petit ha crescut coneixent els valors que acompanyen l’hoquei en un club llegendari com és el Club Junior. Un esport d’equip que l’ha acompanyat a assolir que l’esforç i el compromís són eines imprescindibles per
desenvolupar-se com a persona. El camp d’hoquei és com casa seva, parla del club com si fos la seva família i durant tota l’entrevista no s’ha separat del seu stick.

Quan va començar la teva passió?

L’amor per aquest esport em ve de família, ho porto a l’ADN. El meu besavi era Manel Lobo i va ser olímpic a Amsterdam el 1928. Estem a les portes del centenari i el meu somni seria jugar a les Olimpíades. És molt difícil, però suposaria un orgull per a mi i la meva família.

En quin punt es troba l’hoquei?

És minoritari i poca gent pot viure d’ell. A altres països hi ha més oportunitats, però sense arribar al nivell del futbol o del bàsquet. M’agrada que no hi hagi la toxicitat d’altres esports.

Què t’ha donat el Junior?

Molt, m’ha donat molt. Al club he crescut com a jugador, però també com a persona. Estic molt agraït, per això, li vull tornar tot. En aquests moments soc jugador i estic entrenant a un grup de jugadors sèniors. És un privilegi poder compartir els meus coneixements amb ells. Aprenem tots de tots i tenim molt bona relació, tant és així, que fins i tot em diuen “Vilu bó” (el meu pare més, que forma part d’aquest equip,  és el “Vilu”).

Com ha sigut la teva trajectòria?

Porto amb el stick a les mans des dels tres anys. Sempre he jugat al Junior on he gaudit de l’hoquei en totes les categories. L’any passat  vam guanyar per primera vegada el Campionat de Divisió d’Honor B. Com a pròxim objectiu, volem arribar fins a la Final Four, un esdeveniment que reuneix als quatre millors equips a nivell nacional, tant en masculí com en femení.

Què és el més important per ser un bon jugador?

La disciplina juga un paper molt destacat. Si parlem de tècnica, és crucial fixar objectius a curt termini i ser plenament conscient del que fas. El millor push arriba amb feina i molta constància.

T’agradaria jugar internacionalment?

I tant! Aquest estiu he tingut l’oportunitat de jugar a Austràlia, on he après a veure el joc des d’una altra perspectiva. Fa un any vaig jugar les Vuit Nacions amb la selecció espanyola sub-18, una altra experiència personal molt interessant.

És difícil compaginar estudis amb l’alta competició?

És difícil, però no impossible. Requereix constància, organització i et diria, fins i tot, ambició. Tinc dinou anys i algunes coses han de passar a un segon pla. Però tinc la sort de comptar amb el suport de grans entrenadors com l’Oriol Salvador i el Marc Perelló, que m’han transmès els valors necessaris per competir i s’han convertit en els meus referents més enllà del joc.

Al Junior també hi ha noies olímpiques!

L’equip femení del Junior té una molt bona trajectòria, de fet millor que la del masculí. Personalment, em fixo molt en el joc de la Gigi Oliva i la Carlota Petchamé.

Com es viu aquest esport a Sant Cugat?

Tots sabem que el bressol de l’hoquei està a Terrassa, però ens podem considerar la tercera ciutat, després de Barcelona. Actualment, el Valldoreix està apostant per crear escola!

Un dia perfecte per a tu a la ciutat

M’encanten els diumenges! Normalment, surto a fer alguna escapada en bici o a caminar pels voltants de Sant Cugat amb la meva família. I si parlem de dinar, el nostre restaurant de referència és La Bolera.