“Necessito viure en coherència amb els meus valors, envoltada de la gent que estimo”, Mireia Ingla

Text: Judith Martínez

Fotografia: Josep Casanova

S’apropa la primavera i els ocells avui no han entonat les seves particulars notes. Una boira suspesa per sobre de la vegetació del Parc Turó de Can Mates, brots blanquinosos i rosats, no deixa veure el sol, el blau de cel, però sí identificar l’elegant figura vermella passejant entre el verd perenne, ben acompanyada. Es tracta de Mireia Ingla i la seva gossa, una obedient exemplar de border collier, de color blanc i xocolata. L’alcaldessa de la ciutat es pren un descans per gaudir d’una de les coses que més li agrada fer durant el seu escàs temps lliure. “No faig esport, per tant passejar amb l’Ària també és una forma de fer salut”, afegeix en parlar de la mascota familiar. El seu nom el va inspirar el caràcter tossut i aventurer, alhora que bondadós i amable, d’una de les protagonistes de Joc de Trons capaç de desafiar els rols de gènere de l’època medieval. “Ens queda molta feina a fer, certs sectors segueixen molt masculinitzats i és necessari compensar perquè hi hagi paritat”, assegura a punt de celebrar-se el Dia Internacional de la Dona. Com a representant del càrrec de màxim nivell institucional a l’Ajuntament de Sant Cugat, assegura patir actituds masclistes sovint en referència a la seva imatge o estètica, cosa intolerable perquè tothom sap que en el cas d’un alcalde aquestes situacions no es produeixen. L’alcaldessa és conscient que la imatge també comunica, però subratlla que és imprescindible que darrere hi hagi un projecte i unes conviccions. Donar visibilitat i canviar estereotips des de casa, “hem d’actuar davant els fills amb responsabilitat i coherència i no repetir rols equivocats heretats”, és una de les seves preocupacions. Són precisament els seus tres fills, l’Ignasi (25), l’Arnau (23) i la Blanca (18), els miralls en què aprèn a dosificar la transparència amb la qual es mostra a les xarxes socials per equilibrar les seves facetes professional i personal, sense exposar-se massa. “Ells estan molt més conscienciats que nosaltres de la necessitat de protegir la intimitat de cadascun, així com ho estan en qüestions de reciclatge”, explica preocupada pel futur que deixarem a les pròximes generacions si no actuem de forma sostenible. La transició ecològica, un habitatge digne per a tothom i garantir una escola i serveis públics de qualitat engloben la llista de les principals preocupacions d’aquesta advocada – llicenciada en dret per la UB i especialitzada en habitatge i mediació familiar -, professió a la qual tornarà “el dia que deixi de ser útil, ja que no tindrà cap sentit”. Mentrestant, la que també és consellera nacional d’ERC exerceix el servei públic amb “orgull i il·lusió”.

 

“Pateixo actituds masclistes per la meva imatge. Per això i moltes altres coses, exigim una societat paritària“.

 

 

A fons

Quin és el teu racó preferit de Sant Cugat? El Parc Turó de Can Mates. Per la seva immensitat i diversa vegetació, així com les impressionants vistes panoràmiques des del Turó i les seves postes de sol.

A més a més de passejar l’Ària, tens alguna altra afició? M’agrada llegir i mirar sèries de televisió.

Ens podries recomanar algun llibre? Jo confesso, de Jaume Cabré i Mare i filla, de Jenn Díaz.

I alguna sèrie que enganxi molt? El ala oeste de la Casa Blanca i After life.

Parlant de recomanacions, quina és la teva peça de roba més infal·lible? Els mocadors m’agraden molt i em van molt bé perquè sóc fredolica.

Algun triomf personal? Estic molt entregada a la meva família i crec que he aconseguit transmetre valors coherents amb el que faig.

I una fita professional? Hem estat capaços de posar-nos d’acord amb altres forces polítiques. Ens entenem en les coses importants per treballar tots plegats.

Una virtut? Tinc facilitat per a escoltar.

I alguna cosa negativa en estar sempre exposada? Totes les crítiques tenen una part de valor, així que les porto bé.

On penses anar aquest estiu? Espero poder anar a Menorca. És el meu refugi.

Trobes a faltar alguna cosa des de la pandèmia? Les meves amigues incondicionals de la Seu d’Urgell, ciutat on vaig néixer i créixer. Necessito estar envoltada de la gent que estimo.

 

 

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.