Per Marta Tobella, de Sacum
A l’hora de decorar un espai exterior, és important tenir les idees clares. Al llarg de la meva trajectòria professional —i també de molts encerts i errors— he après que la planificació i l’elecció dels materials són claus perquè un espai sigui bonic, funcional i durador. Per això, avui comparteixo amb tu alguns consells que poden ajudar-te a planificar bé el teu espai exterior.
Els espais a l’aire lliure poden ser molt diversos: balcons, terrasses, patis interiors, jardins o terrats. Cadascun té les seves particularitats, però tots comparteixen un mateix repte: adaptar-se a les condicions climàtiques i oferir ambients diferenciats per aprofitar-los al màxim. Per planificar-los bé, el primer pas és pensar en els usos que en volem fer: zones per menjar, per descansar, per prendre el sol o per refrescar-nos amb una dutxa o piscina, si en tenim. I és just en aquesta planificació on cal tenir molt present un factor clau: la climatologia.
El sol, la pluja, la humitat i la brisa del mar són elements que poden deteriorar qualsevol material, especialment els tèxtils. Per això, sempre que sigui possible, et recomano protegir els coixins i cobrir els sofàs amb fundes, tant a l’hivern com en dies de pluja. Aquest petit gest pot allargar molt la vida del teu mobiliari exterior i mantenir-lo en bones condicions al llarg el temps.
Afortunadament, la tecnologia ha permès grans avenços en materials com els tèxtils tècnics i l’alumini, que ofereixen més resistència i durabilitat en exteriors. Tot i això, cal tenir present que els materials que realment aguanten bé el pas del temps solen tenir un cost més elevat.
Pel que fa al mobiliari, les cadires i les taules són dels elements que acostumen a patir menys, i és on trobaràs més varietat i opcions assequibles. Escollir models resistents, però lleugers pot ser una bona inversió, especialment si es preveu moure’ls sovint o adaptar-los a diferents usos i espais.
En el cas de les gandules, soc partidària d’escollir models que no pesin o que portin rodes, ja que s’han de moure sovint segons la posició del sol. Quant a les pèrgoles, les de fusta resisteixen bé (al cap i a la fi, provenen d’arbres) i només necessiten manteniment regular per conservar el color. El mateix passa amb el ferro: quan cau la pintura, s’ha de tractar perquè no s’oxidi ni es faci malbé.
