El santcugatenc Jordi Magrià és l’autor del llibre “Home- natge a Lluís Llach”, una publicació per llegir i escoltar. També ha exposat “El procés a punta de Bic” a més de 50 pobles de Catalunya.

Què és això de “Bicman”? És el pseudònim que em van posar a les xarxes socials perquè els meus dibuixos estan fets amb bolis BIC. Una seguidora meva va proposar-me diferents noms i “Bicman” em va agradar. El vaig posar mig de conya i, finalment, s’hi va quedar.

En aquesta entrevista ens acompanya un dels dibuixos més populars dels que has fet. És el dibuix del president Carles Puigdemont. Quantes hores li vas dedicar? Els dibuixos d’aquesta mida em comporten unes 80 hores de feina. Aquest dibuix és probablement el més emblemàtic dels que he fet. A més, de l’original es va fer una pancarta de 6 m2 que està penjada a la plaça d’Amer, el poble de Carles Puigdemont.

En quin moment neix Bicman? Va ser un moment en què la feina d’il·lustrador havia baixat una mica. Feia molt temps que no feia dibuixos, i m’hi vaig posar de nou. Vaig començar a dibuixar els meus fills però a llapis… Vaig agafar un boli per fer quatre línies mentre parlava per telèfon i aleshores ho vaig provar. El primer dibuix amb boli Bic va ser l’actor Morgan Freeman i… vaig tirar endavant fins avui que ja n’he fet uns quants.

Aproximadament? Doncs no ho sé. Ara a Terrassa estic exposant, d’una banda, “Homenatge a Lluís Llach” i per altra “El procés a punta de Bic”. Aquesta segona és una exposició itinerant que ja he fet a 52 localitats de Catalunya. En aquesta doble exposició hi mostro 60 quadres.

I quants bolis necessites per fer un dibuix? Els que porto gastats… no ho sé, però han estat pocs. La primera exposició que vaig fer van ser 21 retrats grans i vaig gastar només 5 bolígrafs.

Et patrocina la marca BIC? No. Sé que em segueix algun treballador de la seu que tenen a Tarragona, els hi va comentar a veure si em podien fer un lot de productes… però quan van veure que soc independentista, doncs ho van deixar córrer. Però ho entenc, perquè d’haver-me fet aquest lot… a l’altra banda ho haurien sabut, i a Espanya no haurien venut ni un sol bolígraf, ja saps que els boicots estan a l’ordre del dia.

Ara estàs presentant el teu llibre “Homenatge a Lluís Llach”… Va ser una idea que se’m va ocórrer per la meva admiració que tinc cap al Lluís Llach. Des de molt nano que escolto les seves cançons i sempre m’han acompanyat pel seu compromís amb Catalunya. Ells sempre ha estat i és un activista de pedra picada. Moltes de les seves cançons continuen sent himnes absolutament vigents com “L’estaca” o “Companys, no era això”. I escoltant les seves cançons vaig començar a inspirar i fer algun dibuix… Vaig arribar a fer una primera exposició d’aquests dibuixos i, a partir d’aquí, va sorgir la proposta de fer un llibre. Però un llibre diferent. Vaig creure que una bona cosa era posar les lletres de les cançons amb un codi QR per poder escoltar-les mentre veus el dibuix corresponent. I ha tingut molt bona acollida.

Com és el procés i la tècnica que utilitzes per fer els dibuixos? Treballo a partir d’una bona fotografia, amb molt de detall. Aquesta imatge me la poso a l’iPad i així la puc ampliar i veure-la millor i amb màxim detall. Vaig dibuixant primer amb llapis per encaixar on aniran els ulls, el nas, la boca… i, a partir d’aquí, ataco tot els que són les ombres, el volum, etc.

Hi ha cares més fàcils o difícils de dibuixar? Sí, oi tant, hi ha cares més complicades, sobretot les que tenen cabells blancs, barbes blanques… La gent em pregunta com faig el color blanc. Doncs el blanc és el mateix paper, i perquè quedi bé el pèl blanc he de dibuixar just el contrari, és a dir, dibuixo l’ombra perquè aquell pel sembli blanc. I si hi ha molt de fosc, doncs he de ratllar durant molta estona per aconseguir que quedi pràcticament negre.