12 Jul L’última casa autèntica de pagès de Sant Cugat ha estat reformada per Marta Tobella, donant com a resultat el seu projecte més vital.

“Aquesta casa i jo ens vam trobar mútuament”

Text: Judith Martínez

Fotos: Carlos Sánchez Pereyra

No la buscava, però la casa la va trobar a ella. O a la inversa, Marta Tobella no trobava cap vivenda que s’adaptés a les seves necessitats fins que la va veure. L’última casa de pagès autèntica de Sant Cugat, un fidel testimoni de com vivien els antics pagesos, una part destinada a l’habitatge, amb el foc obert, per a cuinar i escalfar, i una altra al bestiar, actualment convertida en un pati interior amb piscina, enmig de la ciutat, et fa viatjar, no tant en el temps, a finals del segle XIX, data de la seva construcció, sinó en l’espai. Perquè la interiorista ha sabut combinar les essències dels seus llocs favorits, bolcant un estil hipnòtic total, i un no sap si es troba a una masia de l’Empordà, a una casa hippie al paradís formenterenc o a un exclusiu i confortable Riad de Marràqueix, . La senzilla decoració, un punt austera, se sosté en una arquitectura fidel a l’original i un treball de disseny d’interiors molt estudiat, coherent amb el seu estil de vida, amb una presència destacada de materials naturals i nobles, com la fusta, el ferro, la calç i l’argila.

“Casa Ferro” es va salvar de l’especulació immobiliària en entrar a formar part de l’inventari del Patrimoni Cultural de la Generalitat. “Sé que la respectaràs”, va respirar el funcionari de l’Ajuntament quan es va adonar que se la va quedar la interiorista per viure-hi. “Ens vam trobar mútuament”, assegura ella. 

L’estil hipnòtic de “Casa Ferro” combina amb devot criteri elements de l’Empordà, Formentera i Marràqueix.

En un futur pròxim, Marta Tobella convertirà la construcció adjacent al pati interior en un taller per fer ceràmica i altres artesanies.

La fusta de castanyer, la tova catalana, el ferro i la calç de morter, són els materials principals, que es repeteixen per tota la casa.