Operat amb èxit de cataractes als seus seixanta-nou anys, Pere Abella ja no necessita ulleres ni per a llegir

Un cant a l’esperança

 

 

La història recent de Pere Abella amb la Clínica Oftalmològica Rubí és un cant a l’esperança. A l’optimisme. Contradiu allò tan humà d’anar a un especialista mèdic amb presagis pessimistes. En operar-li de cataractes no sols van solucionar el greu procés degeneratiu que estava sofrint, sinó que, com ell mateix destaca entusiasmat, li van millorar la vista.

Client habitual de la clínica, fa any i mig li van detectar una cataracta avançada en un ull i una altra en formació en l’altre. Li van recomanar operar-se immediatament perquè estava perdent bastanta visió. En aquells dies, amb seixanta-nou anys, feia vint-i-cinc que portava ulleres progressives. “Em van oferir l’opció de posar-me una lent intraocular. Em van dir que després de l’operació podria veure des de lluny i a mitjana distància sense necessitat d’ulleres, i que només les necessitaria per a veure a curta distància”.

La preocupant deterioració de la seva vista, les convincents explicacions prèvies a la intervenció i el llarg historial d’experiències satisfactòries amb la clínica el van portar a acceptar l’operació sense dubtar. Van començar amb l’ull que tenia un grau major de cataractes.

“Van arrencar amb unes proves meticuloses, analitzant detingudament quin tipus de lent havien de posar. Per a mi va ser un procés bonic perquè notava que eren tècniques científiques avançades. No em van posar anestèsia, només una sedació per a tranquil·litzar-me i en tot moment vaig estar conscient. Va ser una operació senzilla i em vaig quedar molt sorprès perquè intervenen en el mateix ull sense fer-te gens de mal. Si et dones un cop en el genoll, estàs una setmana amb dolor i, en canvi, t’operen l’ull i surts d’aquí caminant sense cap mena de molèstia. A més, l’atenció i el tracte humà van ser en tot moment excel·lents”.

Els dies posteriors a l’operació tan sols va haver de preocupar-se de posar-se unes gotes, sense haver de suportar cap altre tipus de molèstia. Només una setmana després de la primera operació, van intervenir l’altre ull exactament amb el mateix procés. De nou amb èxit, sense complicacions ni dolor.

“Al cap de tres setmanes vaig anar a la revisió de la vista i la sorpresa agradable, malgrat que m’havien dit que les lents eren per a veure a mitjana i llarga distància, és que veig bé en les tres dimensions, des de lluny i a mitjana i curta distància. Des de fa any i mig no porto ulleres ni per a llegir. I és una cosa excepcional. Fins i tot el doctor Rodríguez i la seva filla, la doctora Elena Rusiñol que em va operar, s’han quedat sorpresos”.

Escoltar l’alegria que desprèn el Pere en recordar el resultat de l’operació és reconfortant. Se li nota agraït per la seva nova qualitat de vida i pels anys rejovenits.

 

 

COR

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.